Zahoríes y derviches en Historia de la Educación en España

Autors/ores

  • Pauli Dávila Balsera Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea
  • Luis M. Naya Garmendia Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea
  • Irati Amunarriz Iruretagoiena Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea

  • DOI: 10.2436/20.3009.01.321

Paraules clau:

història de l'educació, Espanya, generació, segle XX, girs històriogràfics, història cultural, fonts, història pública

Resum

Les tasques actuals de recerca en Història de l’Educació estan travessades per dues qüestions: la cerca de fonts i l’enfocament historiogràfic. En aquest article abordem aquestes qüestions analitzant els girs historiogràfics que s’han produït darrerament i la cerca de noves fonts per a la nostra disciplina. Per poder contextualitzar aquesta situació, prèviament, fem esment a l’existència d’una comunitat discursiva i de tres generacions d’historiadors de l’educació. Després d’analitzar aquests dos plantejaments, concloem que el gir cultural ha tingut un èxit indubtable, tant per l’acceptació com enfocament historiogràfic com per l’abundant producció científica utilitzant un conjunt d’elements: l’espai i l’arquitectura escolar, els objectes escolars, la iconografia o la memòria visual de l’escola i els textos i les escriptures ordinàries de l’escola. Així mateix, tenint en compte aquesta situació, sembla convenient revisar el camí recorregut per millorar la narració històrica en el nostre àmbit, així com acceptar els nous reptes que s’estan proposant des de la Història Pública de l’Educació.

Descàrregues

Referències

BANDINI, G.; BIANCHINI, P.; BORRUSO, F.; BRUNELLI, M. Y OLIVIERO, S., La public history tra scuola, universitá e territorio. Florencia: FUP, 2022.

BERTRAND, R. “Historia global, historias conectadas: ¿un giro historiográfico?”, Prohistoria, 24 (2015), pp. 4-20.

BRASTER S., GROSVENOR, I. Y POZO, M. DEL M. (eds.). The black box of schooling: a cultural history of the classroom. Bruselas: Peter Lang, 2011.

CABIECES, M. V. “La arquitectura escolar”. En Sáiz Gómez, J.M. (Eds.), El patrimonio histórico educativo, memorias de ayer y reflexiones de hoy. Polanco: CRIEME, 2021, p. 53-65, p. 55.

CANALES, A.; ÁLVAREZ, Y. Y TACORONTE, M.J. “La Historia de la Educación tras Bolonia: ¿hacia la extinción?”, Revista Española de Educación Comparada, 29 (2017), pp. 240-261 doi: 10.5944/reec.29.2017.18632

COMAS, F. Y POZO, M. DEL M. DEL. “Fotografía, propaganda y educación”, Historia y Memoria de la Educación, (8), 9-21, (2018) p. 10. https://doi.org/10.5944/hme.8.2018.22053

CORTS, I.; ÁVILA, A.; CALDERÓN, C. Y MONTERO, A. Historia de la Educación: cuestiones previas y perspectivas actuales. Sevilla: Grupo de Investigación: Recuperación del patrimonio histórico-educativo sevillano, 1996.

COSTA, A. “Los Manuales de Historia de la Educación a examen”, en COLMENAR, C. Y RABAZAS, T., Memoria de la educación. El legado pedagógico de Julio Ruiz Berrio. Madrid: Biblioteca Nueva, 2015, pp. 143-173.

CUESTA, R. La escuela como cultura. Espejismos historiográficos. Con-ciencia Social (segunda época), 2, (2019), pp. 150-162.

DÁVILA, P. “Las Historias ‘Autonómicas’ de la Educación”, Cuadernos de Historia de la Educación, nº 2 (2005) pp. 67-96. Accesible en https://sedhe.es/wp-content/uploads/2-La-docencia-de-la-historia-de-la-educaci%C3%B3n.pdf

DÁVILA, P. Y NAYA, L.M. Espacios y Patrimonio Histórico-Educativo. Donostia: Erein, 2016.

DÁVILA, P., Y NAYA, L. M. “La “señal”, un objeto de la escuela disciplinada y de la pedagogía del silencio”. Cabás. Revista Internacional Sobre Patrimonio Histórico-Educativo, 30, (2023), pp. 19–36. https://doi.org/10.35072/CABAS.2023.28.69.003

DÁVILA, P.; NAYA, L.M. Y MIGUELENA, J. “Esa escuela disciplinada que todavía no ha muerto: la domesticación del cuerpo y la pedagogía”. En A ANNACONTINI, G. Y PESARE, M. Costruire esistenze. Soggettivazione e tecnologie formative del sé (pp. 283-310). (2020) Milán: Mímesis.

DÁVILA, P.; NAYA, L.M. Y MIGUELENA, J. “On May ’68 in Spain: student youth and the autonomous universities” History of Education & Children’s Literature, XIV, 2 (2019), pp. 135-155.

DUSSEL, I. La cultura material de la escolarización: reflexiones en torno a un giro historiográfico. Educar em revista, 35 (76), (2019), pp. 13-29, p. 16.

Educació i Historia, n 39, gener-Juny 2022.

ESCOLANO, A. La escuela como cultura. Experiencia, memoria y arqueología. Campinas: Alínea Editorial, 2017.

ESCOLANO, A. Y HERNÁNDEZ J.M. La memoria y el deseo. Cultura de la escuela y educación deseada, Valencia: Tirant lo Blanch, 2002; Escolano, A. “Cultura material de la escuela e historia intelectual”, ETD-Educaçao Temática Digital, 22 (4) (2020), pp. 793-811.

ESCRIBANO, R. “El siglo de los Giros. Modelos discursivos y post-discursivos en la teoría historiográfica reciente”, Historiografías, 14 (Julio-Diciembre, 2017): pp. 12-32, p. 16.

FERRAZ, M. Repensar la Historia de la Educación. Madrid: Biblioteca Nueva, 2005.

GLONDYS, O. “El giro cultural en la historia contemporánea española: nuevas complejidades, aperturas metodológicas y testimonios de la praxis”. Studia Histórica. Historia Contemporánea, 35, (2017), pp.171-204.

GUEREÑA, J.L.; RUIZ BERRIO, J. Y TIANA, A. Nuevas miradas historiográficas sobre la educación en la España de los siglos XIX y XX. Ministerio de Educación Cultura y Deporte, Subdirección General de Documentación y Publicaciones, 2010

GUEREÑA, J.L.; TIANA, A. Y RUIZ BERRIO, J. Historia de la Educación en la España Contemporánea. Madrid: Ministerio de Educación Cultura y Deporte, Centro de Investigación y Documentación Educativa, 1994.

HERNÁNDEZ, J.L., PAYÁ, A. Y SANCHIDRIÁN, C. (2019). “El mapa internacional de las revistas de Historia de la Educación”, Bordón, 71 (4), (2019) pp. 45-64. Doi: 10.13042/Bordon.2019.69624

HERNÁNDEZ, J.L.; CAGNOLATI, A. Y PAYÁ, A. Connecting History of Education. Redes globales de comunicación y colaboración científicas. Valencia: Tirant Humanidades, 2022.

JAMESON, F. El giro cultural. Escritos seleccionados sobre el posmodernismo 1983-1998. Buenos Aires: Manantial, 1999.

LAWN, M. Y GROSVENOR, I. (ed). Materialities of Schooling: Design, Technology, Objects, Routines. Oxford: Symposium Books, 2005; SUREDA, B. Y BARCELÓ, G., “The materiality of education: heritage conservation and new approaches to the histori of education in Spain (1990-2020)”, Educació i Historia, 38 (2021), pp. 105-133.

MARÍAS, J. El método histórico de las generaciones. Madrid, Revista de Occidente, 1949.

MEDA, J. (2016). Mezzi di educazione di massa. Saggi di storia della cultura materiale della scuola tra XIX e XX secolo. Milán: Franco Angeli, 2016.

POZO, M. DEL M. DEL. “Imágenes e historia de la educación: construcción, reconstrucción y representación de las prácticas escolares en el aula”. Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria, 25,(2006), 291-315.

SANCHIDRIÁN, C. “Tesis de Historia de la Educación en la base de datos TESEO (España, 2000-2010)”, Espacio, Tiempo y Educación, 3 (1) (2016), pp. 273-292.

SANCHIDRIÁN, C.; PAYÁ, A. Y DE FREITAS, T., “Tendencias de investigación doctoral de la producción científica de Historia de la Educación en la universidad española”, Revista de Educación Superior, 50, (2021), pp. 129-154.

SANZ, C., RAMOS, S., Y RABAZAS, T. “La Herstory de la educación en España. Balance, trayectoria e impacto en las aulas”. Foro de Educación, 22(1), (2024), 167-189. doi: https://doi.org/10.14201/fde.130

SANZ, C.; RESA, A.; REVUELTA, M.; REYES, N. Y SANTIESTEBAN, A. “La investigación histórico-educativa. Balance, líneas y enfoques historiográficos actuales a través de un estudio de caso”, New Trends in Qualitative Research, 12, 2002, pp. 1-17 https://doi.org/10.36367/ntqr.12.2022.e567

VAIN, P. Los rituales escolares y las prácticas educativas. Misiones: Edunam, 2019.

VIÑAO, A. “El espacio escolar: Introducción”. Historia de la Educación: Revista interuniversitaria, 12/13, (1993-94) 11-16.

VIÑAO, A. “Historia de la educación e historia cultural. Posibilidades, problemas y cuestiones”. Revista de Educación, 307, (1995), pp. 245-269.

VIÑAO, A. “La historia de l’educació com a disciplina acadèmica i camp d’investigació”. Temps de l`Educació, 24 (2000), pp. 79-98.

VIÑAO, A. “La historia material e inmaterial de la escuela: memoria, patrimonio y educación”, Educação, 35 (1), enero-abril, (2012), pp. 7-17, p. 7.

VIÑAO, A. Y GABRIEL, N. DE. La investigación histórico-educativa: tendencias actuales. Barcelona: Ronsel, 1997.

WHITE, H. Metahistoria. La imaginación histórica en la Europa del siglo XIX. México: Fondo de Cultura Económica, 1992.

Descàrregues

Publicat

2025-04-02

Número

Núm. 45 (2025): gener-juny: Presència pública i compromís social de la història de l'educació. Passat, present i futur

Secció

Tema monogràfic

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Educació i Història: Revista d'Història de l'Educació.
  2. Els autors responen davant la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.