Entre o indivíduo e o coletivo: análise dos Centros Cívicos Escolares durante a ditadura civil-militar brasileira (1971-1985)

Autors/ores

  • Mauro Castilho Gonçalves Universidade de Taubaté, São Paulo (Brasil)
  • Karina Clécia da Silva Guilherme São José dos Campos, São Paulo (Brasil)
  • Helder Henriques Instituto Politécnico de Portalegre y Universidade de Coimbra (Portugal)

Paraules clau:

Dictadura Civil-Militar, Centres Cívics Escolars, Joventut.

Resum

La investigació presentada es centra en l’estudi dels Centres Cívics Escolars (CCE), creats a les escoles de titularitat pública i privada, durant el període de la dictadura civil-militar brasilera (1971-1985). El CCE eren uns organismes estudiantils coordinats pels consellers d’Educació Moral i Cívica (EMC), una assignatura aprovada a través del Decret Federal núm. 869/1969 i modificada al cap de dos anys pel Decret-Llei núm. 68.065/1971 —el qual també aprovà la creació de la Comissió Nacional de Moral i Civisme (CNMC). Aquesta legislació ajudà que es comencessin a implementar les anomenades «activitats extraescolars», fet que provocà que els estudiants es mobilitzessin i s’involucressin en diverses activitats relacionades amb l’esport, el lleure i la formació cívica-cultural. Aquests centres tenien com a principal objectiu animar els joves estudiants a reunir-se —sota l’atenta mirada de l’equip directiu de l’escola— i fer difusió d’aquells valors ideològics promoguts per la intel·lectualitat que aleshores ostentava el poder del Brasil. L’estudi, un cop analitzades les informacions obtingudes gràcies a la documentació conservada a les escoles i a les fonts orals consultades, es centra en analitzar com els CCE s’apropiaren i executaren les directrius oficials emeses pel Ministeri d’Educació del Brasil. A nivell geogràfic, la investigació s’ha acotat a aquelles escoles ubicades a la regió de la vall de Paraíba (estat de São Paulo), ja que en els seus arxius es conserva documentació de gran rellevància per a l’estudi que presentem. Aquesta informació també s’ha complementat amb l’obtinguda a través dels testimonis orals. Pel que fa als procediments utilitzats, s’han emprat els models d’anàlisi, així com el mètode, proposats pels historiadors Edward Palmer Thompson i Carlo Ginzburg. Concretament s’han fet servir les categories d’experiència i signes, en la interlocució entre individu i col·lectiu, les quals són inherents a tot procés històric.

Paraules clau: Dictadura Civil-Militar, Centres Cívics Escolars, Joventut.

Número

Secció

Tema monogràfic