Rússia, entre la tradició ortodoxa i la Revolució soviètica

Resum

En aquest article els autors revisen les grans etapes de la història russa que ha passat per diferents moments històrics, representats per Kíev, Moscou i Sant Petersburg, en un procés de llarga durada en què s’ha posat en relleu que la identitat russa oscil·la entre l’occidentalització i l’afirmació eslava. Altrament, aquesta dinàmica es va fer evident a partir de la invasió napoleònica (1812) i de la Guerra de Crimea (1854-56), que va comportar la derrota russa i una afirmació de la seva idiosincràsia, per la qual cosa es va potenciar el paper de la religió ortodoxa i la literatura, que va generar un renaixement espiritual (Soloviov, Berdiàiev). Amb tot, la Revolució que va esclatar el 1917 va comportar la irrupció d’una nova visió cultural i pedagògica que va quedar supeditada als principis soviètics que van limitar la capacitat d’acció d’una figura de referència com Anatoli Lunatxarski, comissari del Poble d’Instrucció Pública. Altrament, l’actual situació de Rússia s’il·lumina a través d’aquesta fenomenologia històrica en què la religió ortodoxa, l’espiritualitat messiànica i el nacionalisme configuren un univers mental que consolida la projecció del paneslavisme a l’Europa de l’est.

Paraules clau: Rússia, església ortodoxa, espiritualisme, paneslavisme, Revolució  soviètica, Lunatxarski.