Els Adverbis de lloc intransitius i la formació de construccions amb adverbis posposats

Resumen

Els adverbis locatius intransitius formen part d'un conjunt d'adverbis que poden ser caracteritzats com a descriptius, pel fet que assenyalen distincions per referència a diferents eixos espacials, i com a nominals, pel fet que presenten propietats comunes als substantius. Com a norma els adverbis intransitius no poden seleccionar un complement, ja que s'originaren a partir de la incorporació d'un element nominal a una preposició direccional (i. e. AD VALLEM > avall), però sí que poden aparèixer posposats a un substantiu escarit en construccions amb valor de direcció equivalents a el lloc per on' (i. e. riu avall) o d'orientació corporal (i. e. boca avall). Una anàlisi detallada dels exemples extrets del nostre corpus permet considerar que aquestes construccions s'originaren a partir de construccions més complexes introduïdes per una preposició (i. e. pel riu avall i de cara avall). D'acord amb l'anàlisi proposada, el canvi es produí a partir de l'elisió dels trets fonològics de la preposició i de la incorporació del nom al nucli preposicional buit. Aquests processos, a més, foren possibles pel fet que el nom tenia un significat que s'adeia al significat de ruta o d'orientació de la preposició elidida i al fet que aquest significat quedava reforçat per la predicació realitzada per l'adverbi direccional. El cas de la formació de la preposició cap a partir del substantiu cap suposa un pas més en el procés d'evolució dels elements implicats en aquestes construccions