Indoeuropeïtzació al paleolític? Algunes reflexions sobre la "Teoria della continuità" de Mario Alinei

Resumen

Aquest article pretén ésser una avaluació crítica d'algunes de les moltes aportacions que Mario Alinei ha intentat de formular en les seves obres recents sobre l'origen de les llengües indoeuropees. Enfront de visions anteriors, que situaven l'arribada dels indoeuropeus a l'eneolític o, com a molt, al neolític, Alinei ha proposat que els indoeuropeus foren, en realitat, els primers pobladors d'Europa en el Paleolític. Aquesta anomenada Teoria della Continuità ve acompanyada per una sèrie de teories complementàries que tenen a veure amb la naturalesa del canvi lingüístic, l'origen del llenguatge humà, l'evolució del lèxic, la geografia lingüística, la interpretació de les dades arqueològiques, etc. En el nostre article només són tractats aquells aspectes més directament relacionats amb la lingüística indoeuropea i amb la lingüística històrica. Per bé que Alinei fa reflexions molt interessants sobre el canvi lingüístic, val a dir que determinades concepcions contingudes a la seva obra com ara el seu excessiu estatisme de les llengües o la relació entre tipus de llengua i progressos en la indústria lítica prehistòrica són molt discutibles. Pel que fa a la tesi central d'Alinei la continuïtat des del Paleolític, ensopega amb una greu dificultat: obliga a tractar com a préstecs aquells mots tradicionalment reconstruïts per a l'indoeuropeu que fan referència a nocions inexistents al paleolític, quan des del punt de vista formal no es distingeixen d'aquells altres que Alinei considera propis de l'indoeuropeu en època paleolítica.