Vies d'analogia i d'explicació en l'evolució del pretèrit feble de la conjugació-e romànica

Autores/as

  • Max W. Wheeler

Resumen

En llatí els paradigmes del perfectum (en castellà «pretérito y tiempos afines» = PyTA) de la segona i tercera conjugacions (conjugacions-e) tenien formes febles (arizotòniques) solament en la segona persona del pretèrit perfectiu (2.pst.pfv) i en el plusquamperfet de subjuntiu (plup.sbjv). En les llengües romàniques s'han establert formes febles en totes les categories morfosintàctiques del «PyTA» de la major part dels verbs, i els mateixos pretèrits forts manifesten formes febles en totes les categories llevat de les 1/3sg.pst.pfv. En la reconstrucció proposada ací del paradigma protoromànic del «PyTA» de vendidi vaig vendre' i verbs semblants, atribuïm la distribució divergent i sorprenent dels reflexos de */Çe/ i */ÇD/ en la Romania a tres processos: (i) una reformació influenciada pel vocalisme del radical no compost de dedi vaig donar', (ii) l'haplologia que suprimí la síl·laba àtona en una seqüència /dVdV/, i (iii) una simplificació de la distribució de l'accent dins el paradigma «PyTA». Aquests processos poden haver-se dut a terme en ordres cronològics diferents amb resultats distints en les diverses llengües.

Publicado

2012-05-10

Número

Sección

Artículos