Quan fer és dir. Usos de fer com a verb de dicció

Autores/as

  • Maria Josep Cuenca Universitat de València
  • Peter Herbeck Bergische Universität Wuppertal & Universität Wien

  • DOI: 10.2436/20.2500.01.378

Palabras clave:

verb de dicció, discurs citat, fer, narració

Resumen

En aquest article, descrivim els usos de fer com a verb de dicció. A partir de la cerca del lema fer seguit de discurs directe en el CTILC, hem seleccionat els casos de dicció i els intermedis entre dicció i acció, i hem analitzat les variables rellevants (semàntica i morfologia verbals, tipus de subjecte i d’objecte i elements opcionals). L’anàlisi mostra que fer és un verb polisèmic i polifuncional. Com a verb de dicció, sol tenir un subjecte humà i introduir paraules citades, però també pot introduir paraules no vinculades a una enunciació efectiva, així com gestos i sons no articulats. Aquests casos constitueixen contextos pont entre l’acció i la dicció i expliquen el desenvolupament d’aquesta interpretació contextual. Les dades s’analitzen partint del concepte de construcció: la interpretació de fer com a verb de dicció es vincula a la introducció de veus en la narració, cosa que condiciona la morfologia verbal (temps de passat) i els elements opcionals que hi apareixen (datiu, conjunció i, expressions temporals, etc.).

Descargas

Publicado

2024-02-12

Número

Sección

Artículos