Projeccions novel·lesques de la midons: retrats literaris de quatre dames dels segles XII-XIII

Resumen

En aquest article proposo una reflexió sobre la recepció de la lírica trobadoresca a partir de les projeccions literàries d’una sèrie de nobles franceses dels segles xii i xiii, destinatàries de novel·les en vers que sotmeten a un desenvolupament narratiu la poètica de la fin’amor. Començarem el recorregut amb Maria de Xampanya, a la qual Chrétien de Troyes dedica Le Chevalier de la Charrette, una obra controvertida, que contemplarem també a la llum de la reescriptura paròdica d’alguns episodis a mans de Renaut de Bâgé. Veurem a continuació com el transsumpte literari de Maria de Ponthieu que construeix Gerbert de Montreuil al Roman de la Violette acusa ja una relectura de la fin’amor que potenciaran, en clau monàrquica i clerical, obres com Cléomadès i Meliacin, compostes en el cercle de Maria de Brabant a partir d’un relat de Blanca de França.