La Composició patrimonial en català perd representativitat : estudi d'un corpus de neologismes de premsa i de ràdio

Resumen

Aquest article mostra la utilitat de l'anàlisi de la neologia lèxica per a la descripció de la llengua. Hem centrat l'estudi en la neologia nominal en llengua catalana formada per composició patrimonial, documentada en un corpus diacrònic de mitjans de comunicació, tant orals com escrits, que cobreix un període de quinze anys. El corpus de neologismes que s'hi analitzen procedeix del BOBNEO, el banc de dades de neologismes de l'Observatori de Neologia de la Universitat Pompeu Fabra. Una de les aportacions principal del treball és la constatació d'un retrocés important de la productivitat d'aquest tipus de recurs de formació (del 8% al 2%). Les dades també evidencien la poca o nul·la productivitat d'algunes estructures que les gramàtiques han recollit sempre com a prototípiques d'aquest tipus de procés. En contraposició, l'anàlisi dels neologismes mostra que la majoria de neologismes formats per composició patrimonial presenten una estructura formada per dos noms.