El pensament analògic en la poesia de Josep M. Sala-Valldaura: afecció i diferència

Resum

El pensament analògic és un element clau en la poesia de Josep M. Sala-Valldaura. Entès com a procés cognitiu d’inferència, el discurs analògic és prototípic de la lírica, atesa la importància que hi cobren trops basats en la semblança com la metàfora. Tanmateix, aquest article no proposa una lectura retòrica de l’analogia, que no s’analitza com un tret d’estil, sinó com un recurs que serveix per definir la relació poeta-món, caracteritzada pel dinamisme, per l’errar i per la veu coral. L’article descriu algunes particularitats del pensament analògic en el discurs de la poesia, rastreja les manifestacions que presenta en l’escriptura de Sala-Valldaura i, finalment, explora la productivitat de l’analogia afectiva —l’establiment de correspondències relacionals que fa emergir la diferència i genera noves maneres d’interpretar la realitat— com a element transformador en el discurs líric.