Estudi experimental de les consonants fricatives del mallorquí i del valencià

Resum

Dades electropalatogràfiques i acústiques indiquen que /s/ i /ʃ/són més anteriors en valencià que en mallorquí. A més a més, la /s/ valenciana és menys palatalitzada que la mallorquina per tal com s'articula amb menys contacte dorsopalatal i una constricció lingual més ampla en el primer dialecte. En qualsevol cas, els parlants valencians distingeixen les dues fricatives, sobretot pel que fa al grau de contacte dorsopalatal i a l'indret i a la llargada de la constricció alveolar, si bé aquesta diferència és clarament inferior a la que exhibeixen els parlants mallorquins. En valencià (però no pas en mallorquí), la realització de /s/ final de mot darrera de consonant palatal en mots com alls i anys està generalment a mig camí entre la corresponent a la /s/ de permís i a la /ʃ/ de guix. El fet que, en relació amb el mallorquí, la /s/ valenciana sigui menys palatalitzada de forma general però més palatalitzada (sense igualarse amb /ʃ/) en posició final de mot darrera de consonant palatal, suggereix que els grups finals de alls i anys experimenten coarticulació retardatòria en valencià. S'adiu amb aquesta possibilitat el fet que l'epèntesi d'oclusiva pugui actuar més freqüentment en el grup que en la seqüència /ʃs/ en aquest dialecte. A la llum de les dades articulatòries i acústiques d'aquest estudi, proposem una interpretació d'alguns aspectes relatius a l'evolució històrica de les dues fricatives linguals en català dialectal.