Comentaris sobre algunes causes d'errors o d'inexactituds en la nomenclatura catalana dels peixos marins

Autors/ores

  • Miquel Duran i Ordinyana

Resum

S'han introduït errors, a voltes molt greus, tant en la proposició de noms estàndard com en l'establiment de sinonímies entre ictiònims catalans, per diversos motius: 1) Informacions errònies donades pels pescadors: El nom de peix molar atribuït a un dofí. 2) Consolidació de grafies falses: mussola gravatxa, en lloc de mussola gavatxa. 3) Extensió o reducció de l'abast semàntic d'un mot. Clavellada, aplicat abusivament a totes les rajades. Bastina, fet sinònim del mot rajada. 4) Mal ús de les sinonímies científiques. S'ha interpretat erradament que Spicara smaris i Spicara flexuosa són sinònims i per tant també ho són els noms catalans respectius. Desfet l'error de la sinonímia científica no s'ha desfet la dels noms catalans, i així la Nomenclatura Oficial Catalana encara diu que el nom de xucla blanca és aplicable al gerret.

Descàrregues

Publicat

2005-07-04

Número

Secció

Articles