Els topònims catalans en -et / -ell : entorn d'una tesi de Joan Coromines

Resum

En un article publicat l'any 1917 Manuel de Montoliu (BDC 5, p. 34-37) va cridar l'atenció sobre un elevat nombre de topònims catalans, derivats sobretot de col.lectius vegetals, amb el sufix -et / -eda < -E¯TU / -E¯TA, els quals sovint fan parella amb un altre nom de lloc en -ell / -ella d'origen talment diminutiu (< -ELLU / -ELLA), per exemple Pinet / Pinell, Pedret / Pedrell, Cassanet / Cassanelles, i afins. L'anàlisi de Montoliu, quant a l'origen dels topònims catalans en -ell, fou rebutjada per J. Coromines a base de criteris de cronologia fonètica, i, evidentment, també de semàntica. Segons Coromines els noms de lloc en -ell són casos «[D]el sufix col.lectiu -E¯TULUM (diminutiu del normal llatí -E¯TUM), que alguns cops dóna -edol (Cerdedol, Cardedol); però, més sovint, apareix copiosament representat en la nostra toponímia en la forma sortida de l'evolució fonètica normal de -ETLU en -ECLU. Els topònims catalans en -ell sovint es troben designant indrets, menys importants, a la vora d'un altre nom en -et < -E¯TUM (...). Es tracta, doncs, del fet toponímic freqüent, del diminutiu aplicat a un indret comparable però menys important» (DECat IV: 778, s. v. herbei). Això no obstant, la tesi de Coromines tampoc no sembla resoldre d'una manera satisfactòria el problema etimològic del segon membre de les parelles toponímiques del tipus Pinet / Pinell, Lloret / Llorell, etc., tal com han assenyalat Bastardas i Rufat (1994: 147-172) i Rasico (1996: 223-225). El present estudi torna a examinar els topònims catalans en -et / -ell a la llum d'una sèrie de consideracions de caràcter fonètic, cronològic i geogràfic. S'hi tenen en compte especialment diversos problemes que presenta la tesi de Coromines segons la qual els noms de lloc en -ell van formar-se ja en època romana a base d'un nom botànic més el sufix col.lectiu diminutiu - E¯TULU (PINE¯TU / *PINE¯TULU, LAURE¯TU / *LAURE¯TULU, etc.).