«Jo poblaré la meva solitud» : formes de despersonalització en la lírica hipermoderna Autors/ores Jordi Julià i Garriga Resum La lírica contemporània s'ha convertit en un llarg procés de pèrdua de subjectivisme i recerca de l'objectivitat, que també ha experimentat la figura del poeta a l'hora de presentar-se a través dels seus versos. La persona (o màscara) de l'autor s'ha anat teatralitzant, des de Baudelaire ençà, fins al punt de convertir-se en una estratègia textual més de la poesia de finals de segle XX i principis del XXI. Aquest article descriu teòricament aquest procés d'impostació poètica i estudia els principals usos hipermoderns del monòleg dramàtic en la lírica dels darrers anys, posant un èmfasi especial en la poesia catalana i castellana dels últims temps, però fent referència, també, a la poesia gallega, francesa o italiana. La creació literària d'aquesta època actualitza les propostes líriques de Pessoa, Kavafis i Borges, i respon a una inquietud postmoderna provocada per la crisi de la subjectivitat que mena a la desintegració del jo. Descàrregues Text complet Publicat 2008-06-19 Número Vol. 30 (2008) Secció Articles Llicència Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
