Quan fer és dir. Usos de fer com a verb de dicció Autors/ores Maria Josep Cuenca Universitat de València Peter Herbeck Bergische Universität Wuppertal & Universität Wien DOI: https://doi.org/10.2436/20.2500.01.378 Paraules clau: verb de dicció, discurs citat, fer, narració Resum En aquest article, descrivim els usos de fer com a verb de dicció. A partir de la cerca del lema fer seguit de discurs directe en el CTILC, hem seleccionat els casos de dicció i els intermedis entre dicció i acció, i hem analitzat les variables rellevants (semàntica i morfologia verbals, tipus de subjecte i d’objecte i elements opcionals). L’anàlisi mostra que fer és un verb polisèmic i polifuncional. Com a verb de dicció, sol tenir un subjecte humà i introduir paraules citades, però també pot introduir paraules no vinculades a una enunciació efectiva, així com gestos i sons no articulats. Aquests casos constitueixen contextos pont entre l’acció i la dicció i expliquen el desenvolupament d’aquesta interpretació contextual. Les dades s’analitzen partint del concepte de construcció: la interpretació de fer com a verb de dicció es vincula a la introducció de veus en la narració, cosa que condiciona la morfologia verbal (temps de passat) i els elements opcionals que hi apareixen (datiu, conjunció i, expressions temporals, etc.). Descàrregues PDF Publicat 2024-02-12 Número Vol. 46 (2024) Secció Articles Llicència Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
