El Sumoi, aspectes agronòmics

Autors/ores

  • Claustre Grau
  • Xoan Elorduy Vidal
  • Sandra Rico

Resum

El sumoi, varietat autòctona catalana, va ser una de les varietats de raïm negre més esteses a Catalunya fins a mitjan segle XX, que s'arrenca massivament a partir de 1970 a causa de l'entrada de varietats foranes i a la demanda de raïm blanc per a elaborar xampany. Actualment el conreu està circumscrit a alguns municipis de les DO Conca de Barberà, Costers del Segre, Penedès, Pla de Bages i Tarragona. L'exemple del que ha passat amb aquesta varietat el veiem a la DO Tarragona, on en els darrers trenta anys s'ha arrencat el 90 % de les vinyes. Aquesta varietat és molt resistent a les elevades temperatures i a la manca d'aigua, amb una bona adaptabilitat a tot tipus de terreny. El seu cicle vegetatiu és una mica més curt que el de la carinyena, els raïms són de mida allargassada i compacitat mitjana, i les baies són de pell fina i de color blau, i donen un most d'elevada acidesa.

Descàrregues

Publicat

2013-04-22

Com citar

Grau, C., Elorduy Vidal, X., & Rico, S. (2013). El Sumoi, aspectes agronòmics. Dossiers Agraris, (14), 55–64. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/DA/article/view/80508.001

Número

Secció

Articles

Articles més llegits del mateix autor/a