Per què ens agrada la música? Una resposta matemàtica

Autors/ores

  • Tomás Sanz-Perela

Paraules clau:

equació d’ones, espectre harmònic, sèries de Fourier, escales musicals, dissonància

Resum

Per què ens agrada la música? Per què ens sembla que el so que produeix una o diverses tecles d’un piano és música i, en canvi, considerem que el so que fa un got en caure a terra és soroll? Per què quan d’un clarinet i d’una flauta sona la mateixa nota la sentim diferent? I quina és la raó per la qual, sense haver estudiat música, som capaços de distingir una persona que tot just acaba de començar a tocar el violí i ens sembla que desafina d’una que té més experiència i diem que afina?

En aquest article donarem resposta a aquestes preguntes fent servir les matemàtiques com a eina principal. Per fer-ho, prendrem com a punt de partida l’equació d’ones, que ens permetrà comprendre les característiques principals del so dels instruments musicals. A partir d’aquests coneixements podrem entendre les idees que s’han fet servir al llarg de la història per construir les escales musicals, que són la base de gran part de la música que coneixem. Finalment, estudiarem els conceptes dissonància i consonància d’una manera matemàtica i entendrem millor per què alguns sons ens resulten més agradables que d’altres.

Descàrregues

Publicat

2023-10-10

Com citar

Sanz-Perela, T. (2023). Per què ens agrada la música? Una resposta matemàtica. Butlletí De La Societat Catalana De Matemàtiques, 37(2), 173–204. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/BSCM/article/view/150655

Número

Vol. 37 Núm. 2 (2022)

Secció

Articles

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Matemàtiques (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques.
  2. Els autors responen davant la Societat Catalana de Matemàtiques, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat Catalana de Matemàtiques, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. La revista Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.