El cas del Príncep de Viana: contrafacció reial i resposta constitucional

Autors/ores

  • Imma Muxella

Resum

L'empresonament del príncep Carles de Viana per ordre del seu pare, Joan II, el gener de 1460, féu esclatar les tensions entre la monarquia i les institucions representatives catalanes (Diputació del General i Consell de Cent) en aquell moment dominades per la Biga. La lluita entre el rei i les institucions va fer paleses dues maneres molt diferents d'entendre el funcionament polític del país: l'actitud de respecte intransigent envers les constitucions i d'actuació col·legiada de les institucions, davant del creixent autoritarisme reial. Al llarg de l'enfrontament, les institucions crearen noves formes d'organització, com el Consell del Principat, i forçaren el pols amb el rei fins a aconseguir l'alliberament del príncep i l'aprovació de la Capitulació de Vilafranca. La causa del príncep Carles, a qui no deixaren tenir ni veu ni vot en la negociació política, es convertí en una mena d'estendard del bàndol institucional. El fervor popular, esperonat per l'actuació dels prohoms de la Biga, contribuí a envoltar la figura de Carles de Viana de llegenda i restà en la memòria del poble com a exemple del «príncep dissortat».

Descàrregues

Publicat

2016-07-18

Com citar

Muxella, I. (2016). El cas del Príncep de Viana: contrafacció reial i resposta constitucional. Butlletí De La Societat Catalana d’Estudis Històrics, (27), 320–358. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/view/92139.001

Número

Secció

Articles

Articles més llegits del mateix autor/a