La Crisi del segle XVII a Catalunya

Autors/ores

  • Eva Serra i Puig

Resum

La historiografia europea està identificant la crisi del segle XVII amb una etapa de canvi d'estructures economicosocials i politicomilitars en el marc de la transició de la societat feudal a la capitalista. L'article observa el cas català dins d'aquests paràmetres: processos de transformació agrària i manufacturera, canvis en els circuïts comercials i financers i conflictes sociopolítics contra les aspiracions absolutistes de la monarquia hispànica, és a dir, contra les guerres, contra la fiscalitat i contra l'homogeneïtzació política a la qual aspira la monarquia, una monarquia sempre adversa o d'esquena a qualsevol factor productiu. Catalunya lluita per les seves institucions i les seves lleis pròpies, molt més adequades a una societat europea en transformació. El segle XVII per a Catalunya és un segle sobretot de canvi d'estructures, i Catalunya, malgrat algunes crisis de subsistència i pestes, assoleix graus importants de transformació socioeconòmica i politicoinstitucionals, però els assalts militars hispànics de 1652 i 1714 van segar el seu futur polític.

Descàrregues

Publicat

2014-01-22

Com citar

Serra i Puig, E. (2014). La Crisi del segle XVII a Catalunya. Butlletí De La Societat Catalana d’Estudis Històrics, (24), 297–315. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/view/83379.001

Número

Secció

Temps de crisi. Una perspectiva transversal en la història de Catalunya