La Crisi del segle III, preludi de la fi del món antic

Autors/ores

  • Carles Buenacasa Pérez

Resum

L'any 235, quan Alexandre Sever fou occit per Maximí el Traci, es va inaugurar una «crisi» caracteritzada per una anarquia militar i per tot un seguit de crisis derivades i interconnectades entre elles: la politicoinstitucional, la militar, l'econòmica i la religiosa. Tradicionalment, es considera que aquest període es va cloure amb la pujada al tron de Dioclecià, l'any 284. Aquest emperador va instaurar un nou sistema polític, conegut per tetrarquia, que va permetre que quatre emperadors governessin al mateix temps però en plena concòrdia, gràcies al qual es va poder aplicar amb més eficàcia el cúmul de reformes que Dioclecià va posar en marxa per a redreçar l'Imperi. Ara bé, aquestes reformes tingueren un alt cost social i polític: una concepció teocràtica del poder que sacralitzava l'emperador i assimilava la seva funció de govern com una missió divina.

Descàrregues

Publicat

2014-01-22

Com citar

Buenacasa Pérez, C. (2014). La Crisi del segle III, preludi de la fi del món antic. Butlletí De La Societat Catalana d’Estudis Històrics, (24), 191–218. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/view/83376.001

Número

Secció

Temps de crisi. Una perspectiva transversal en la història de Catalunya