Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII-XIV

Autors/ores

  • Elvis Mallorquí

Resum

La parròquia, poc valorada per la historiografia medieval, fou la institució fonamental per a l'ordenació de la societat rural del bisbat de Girona entre els segles X i XIV. Constituïa un territori ben delimitat, els habitants del qual rebien els sagraments eclesiàstics dels clergues que regien l'església i, a través de l'obreria i dels obrers, participaven en la gestió del temple i de la seva economia. La parròquia va incidir directament en l'ordenació del poblament rural a través tant dels nuclis eclesials o celleres com dels masos dispersos pel terme d'una parròquia. A més, la parròquia era una important font de rendes: a través de la documentació generada pel bisbe de Girona, el delme era una renda en mans, sobretot, de senyors feudals, cavallers i importants institucions eclesiàstiques; els clergues parroquials només rebien les primícies i altres drets de menor valor. Finalment, la parròquia contribuí enormement a la configuració de les comunitats rurals de bona part del bisbat de Girona.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicat

2011-06-22

Com citar

Mallorquí, E. (2011). Parròquia i societat rural al bisbat de Girona, segles XIII-XIV. Butlletí De La Societat Catalana d’Estudis Històrics, (20), 277–297. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/view/68170.001

Número

Secció

Tesis doctorals