L'Expulsió dels jueus, 1492

Autors/ores

  • Joan Bada i Elias

Resum

Per entendre millor l'expulsió dels jueus dels regnes peninsulars decretada pels reis Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó (1492) és necessari fer un seguiment de la presència dels jueus. S'inicia amb la romanització del territori i les primeres mesures contràries es troben en la legislació de l'Església visigòtica, sobretot en assumir aquesta el regne visigot amb Recared I en el Concili III de Toledo (589). La presència musulmana disminueix la tensió i s'encamina vers la tolerància. La reconquesta comporta, en canvi, el retorn a la legislació antijueva que s'accentua a partir del segle XIV i porta a la creació del Tribunal de la Inquisició per limitar el criptojudaisme, considerat com un perill per al procés d'unitat política. Finalment un conjunt de factors fan que els monarques optin per la unitat religiosa del país i posin els jueus davant l'alternativa de conversió al catolicisme, mitjançant el bateig, o l'exili, la mateixa que s'havia posat també davant els musulmans, després de la caiguda del regne de Granada (1492) i que s'ampliarà un segle després als moriscos (1610).

Descàrregues

Publicat

2011-06-22

Com citar

Bada i Elias, J. (2011). L’Expulsió dels jueus, 1492. Butlletí De La Societat Catalana d’Estudis Històrics, (20), 51–68. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/view/68150.001

Número

Secció

Articles