La influència dels propietaris de terrenys en la configuració de l’Eixample de Barcelona: Santa Madrona (Poble-Sec) i l’avinguda del Paral·lel

Resum

Amb la desaparició de les muralles de Barcelona, les finques rústiques dels voltants de la ciutat es van convertir en urbanes i el seu ús agrícola va canviar a un altre lligat amb la urbanització. Els terrenys es van parcel·lar en espais on es va ubicar magatzems, petites indústries i principalment habitatges. Els propietaris d’aquestes parcel·les van tenir un paper important en la urbanització de la zona on tenien possessions, primer per iniciativa personal, que l’Ajuntament de la ciutat de Barcelona va beneir, i en una segona fase en col·laboració amb aquest. En aquest procés van tenir un paper important les Associacions de Propietaris, que van influir en l’Ajuntament i en la Comissió de l’Eixample. L’estudi de l’evolució de les finques de la família Vallhonrat entre 1867 i 1911, així com les estratègies, les actuacions i les idees de dos membres de la nissaga Joan Vallhonrat Soler i el seu fill Pau Vallhonrat Sadurní ens permeten entendre la configuració de l’Eixample de l’actual Poble-sec i la construcció de l’avinguda del Paral·lel.