El rostre i les mans de la COVID-19: un tast de distopia

Autores/as

  • Xavier Escribano Universitat Internacional de Catalunya

Palabras clave:

pandèmia, malaltia viscuda, contacte físic, rostre, respiració, distància, distopia

Resumen

Partint de l’experiència pandèmica com a perspectiva filosòfica, aquesta contribució versa sobre les diferents formes de privació sensorial que han afectat la nostra experiència sensible durant el període de la pandèmia de la COVID-19. En particular, s’examina la limitació del contacte físic manual, especialment, el contacte afectiu, per por al contagi; l’impacte de l’ús de la mascareta sobre la percepció de la identitat de l’altre, sobre la comunicació interpersonal i en l’experiència vital de la respiració, i, finalment, els efectes del distanciament físic com a ratificació de formes de distanciament social preexistents. Les diferents formes de privació sensorial es presenten com un advertiment o com un tast d’existència social distòpica que ens emplacen a una reflexió més pregona sobre les seves causes i sobre les maneres d’evitar una catàstrofe futura d’abast encara imponderable.

Descargas

Cómo citar

Escribano, X. (2022). El rostre i les mans de la COVID-19: un tast de distopia. Anuari De La Societat Catalana De Filosofia, (32), 105–120. Recuperado a partir de https://revistes.iec.cat/index.php/ASCF/article/view/149797

Número

Sección

Seminaris