Gli uomini, i pesci e i prigionieri: la rappresentazione della condizione umana nel mito finale del Fedone e nell’immagine della caverna della Repubblica

Resumen

Proposaré una comparació entre el mite escatològic del Fedó i la imatge de la caverna en el llibre VII de la República. Concretament, s’analitzarà el retrat de la condició humana en ambdós passatges (Fedó 109 c3-110b1; Rep. 514a-519a). Les interpretacions proposades sobre la relació entre els dos textos són tretes de l’anàlisi estructural dels mateixos. El paral·lel entre la condició humana i la dels peixos al fons marí constitueix el nucli del mite del Fedó. Mitjançant l’analogia entre mar / terra habitada per nosaltres / superfície de la terra i els peixos-homes, aquest paral·lelisme fa una distinció entre un pla sensible i corruptible i un pla transcendent, i també entre objectes i respectives formes de coneixement i diferents nivells de consciència interior. Anticipant la imatge de la caverna, el mite del Fedó deixa espai al tema de l’alliberament: nosaltres som inconscientment presoners, i fins que no hi hagi un canvi que ens obligui a mirar cap a una altra direcció, seguirem vivint en l’obscuritat.

Paraules clau: Plató, mite, més enllà, estructura, caverna.