Deixem mai de ser joves? Perspectives sobre la vaguetat

Resumen

Moltes de les expressions de les llengües que fem servir cada dia són vagues. Això implica que alguns principis lògics o de sentit comú que semblen obvis i perfectament establerts són, en realitat, falsos. Altrament, ens veuríem obligats a acceptar afirmacions tan absurdes com ara que una persona de 90 anys és jove, o que algú que només té un euro és ric. Això és el que es coneix com la paradoxa Sorites. En aquest treball mirarem d’esbrinar què vol dir que una expressió sigui vague i quina relació hi ha entre la vaguetat i la paradoxa Sorites. Presentarem dues perspectives respecte a l’origen de la vaguetat, el Superavaluacionisme i l’Epistemicisme. Veurem com donen resposta a la paradoxa Sorites, quin és l’origen de la vaguetat segons cadascuna d’elles i com determinen quin ha de ser el valor de veritat d’enunciats que atribueixen predicats vagues al que anomenarem casos dubtosos; casos davant dels quals no sabem dir si el predicat en qüestió s’aplica o no.

Paraules clau: vaguetat, casos dubtosos, Superavaluacionisme, Epistemicisme, paradoxa Sorites.