Passat, present i futur del «camp» filosòfic català

Resumen

La teoria dels «camps» que ha proposat Pierre Bourdieu ens ajuda a entendre què ha passat històricament, passa en l’actualitat, i passarà en el futur, pel que fa a la filosofia en català. En el conreu i l’ensenyament de la filosofia a casa nostra, les constriccions heteronòmiques (política, religió, culturalització castellana) van prevaldre sense embuts. El centralisme, el conservadorisme, el classisme, i l’espanyolisme hi van eliminar tot caliu de «vida pròpia». En els darrers anys, tanmateix, ha pogut semblar que el tenallament heteronòmic s’anava afeblint i que l’activitat filosòfica endegava un tímid enlairament autonòmic. El pensament rigorós a casa nostra era a punt de quallar en unes estructures semblants a allò que Bourdieu entén per «camp». Però en l’actualitat algunes forces heteronòmiques s’han revifat, i a més n’apareixen d’inèdites que amenacen d’anorrear la migrada autonomia assolida. Si arriben a prevaldre, transformaran la nostra filosofia en la indigent condició en què decau qualsevol camp quan els determinants heteronòmics l’escanyen.

Paraules clau: filosofia catalana; camp social; Pierre Bourdieu; heteronomia; capital simbòlic.