Cos viscut (Leib)

Resum

L’anàlisi sistemàtica de la vivència de la corporalitat duta a terme per Edmund Husserl constitueix un punt de referència per a la reflexió contemporània sobre el cos, tant a dins com a fora de la tradició fenomenològica. En el nostre article ens proposem de fer una presentació d’alguns dels aspectes més significatius. Així, destaquem, en primer lloc, la importància del cos cinestèsic, és a dir, el cos com a òrgan sensorial lliurement mogut que compleix una funció constituent respecte a l’objecte percebut. Abordem a continuació el tòpic més recurrent de la fenomenologia de la corporalitat: la doble aprehensió o interpretació del cos com a cos físic i cos viscut, tot subratllant l’entrelligament d’ambdós aspectes en l’experiència no patològica del propi cos. Finalment, subratllem, amb Husserl, el paper prioritari del tacte en la constitució del propi cos i el caràcter essencialment tàctil de les ubiestèsies o sensacions localitzades que fan aparèixer el cos com a propi. Com a colofó, destaquem la recepció de la fenomenologia de la corporalitat husserliana en el pensament del fenomenòleg francès Maurice Merleau-Ponty i indiquem altres línies actuals de recerca.

Paraules clau: fenomenologia de la corporalitat, cos físic, cos viscut, cinestèsia, ubiestèsia, tacte, intencionalitat motriu, carn, Husserl, Merleau-Ponty.