Escenaris d'ajustament de l'economia catalana enfront de la crisi

Resum

L'objectiu de l'exposició és plantejar escenaris de futur per a l'economia catalana, prenent com a punt de partida l'any 2009, amb la triple perspectiva del curt, mitjà i llarg termini. L'enfocament adoptat fa especial èmfasi a distingir els canvis cíclics a curt termini, que representen desviacions respecte de la tendència de creixement a llarg termini, dels canvis estructurals que impliquen canvis graduals en la tendència de creixement a llarg termini i, en tercer lloc, de la relació entre cicle i tendència. A curt termini (horitzó 2010) domina la fase recessiva del cicle i comença la correcció dels desequilibris acumulats durant la fase expansiva (bombolla immobiliària, dèficit exterior, endeutament excessiu). Destaquen, especialment, el principi de l'ajustament al sector financer, l'escurçament de la diferència entre les taxes d'estalvi i d'inversió i la intensa destrucció d'ocupació. A mitjà termini (horitzó 2015) es pot preveure una fase de recuperació i configuració d'una nova tendència de creixement, condicionada per la posició competitiva amb l'exterior. La clau per garantir la competitivitat és que els salaris augmentin, de mitjana, en línia amb la productivitat. A llarg termini (horitzó 2030) es pot visualitzar que l'economia catalana es projecta cap a la fase expansiva d'un nou cicle econòmic, al voltant d'una tendència de fons determinada, principalment, pel creixement de la productivitat. Al seu torn, els augments de productivitat sostenibles a llarg termini depenen de l'acumulació conjunta de capital físic, humà, social, tecnològic i institucional en el marc d'un teixit empresarial ric en sinergies i capaç de generar rendiments creixents a la inversió productiva.