Combinació de dades ràster-vector mitjançant l'enriquiment d'una base SIGPAC amb teledetecció

Resum

Un dels principals requeriments en la cartografia actual és la integració d'informació ràster amb informació vectorial. Aquesta combinació permet integrar a les bases de dades vectorials, d'administracions públiques per exemple, les dades provinents d'un mapa ràster, continu o categòric. L'objectiu de la comunicació és sintetitzar la metodologia emprada en la combinació de dades ràster, obtingudes amb teledetecció, i de dades vectorials. La metodologia s'ha aplicat a una base vectorial del Sistema d'Informació Geogràfica de Parcel·les Agrícoles (SIGPAC) de sis comarques catalanes, enriquida amb un mapa de conreus ràster elaborat a partir d'una classificació automàtica de set imatges Landsat-5 TM del 2004. La classificació aplicada permet obtenir mapes de conreus amb una elevada fiabilitat gràcies a l'aplicació de diferents paràmetres, especialment dos, la fidelitat i la representativitat. Un cop el mapa de conreus s'ha obtingut, el següent pas és l'enriquiment pròpiament dit, que consisteix en la superposició de la capa SIGPAC amb el mapa de conreus i el posterior càlcul de la moda, o sigui, dels píxels amb el valor més repetit dins de cada parcel·la. Aquest fet permet incorporar per a cada parcel·la un camp amb el conreu discriminat amb teledetecció sense modificar-ne els límits. Els resultats mostren que el producte final obtingut és d'un elevat grau de fiabilitat i d'utilitat.