Darwinisme, evolució de la forma i especiació

Resum

Es dóna una breu introducció als fets de l'evolució: el registre fòssil, els vestigis i el disseny imperfecte, principalment per subratllar l'oportunisme de l'evolució enfront de l'origen independent de les espècies. El concepte d'homologia, derivat de les relacions de descendència entre els éssers vius, ens permet establir la unitat de tipus i la rellevància de la seva interpretació com a unitat de descendència amb modificació. La selecció natural, com a mecanisme bàsic de l'evolució, es relaciona amb el mendelisme per entendre el consens de la síntesi evolutiva. Els avenços recents en el coneixement de l'evolució de la forma ens han permès omplir el buit entre els patrons corporals mitjançant el descobriment de les homologies ancestrals, la qual cosa ha reafirmat el principi darwinista de la unitat de tipus. La genètica evolutiva del desenvolupament ha confirmat també el caràcter unitari dels canvis genètics, fonamentalment en processos reguladors, i com aquests canvis ocorren en els mateixos gens en espècies diferents, encara que de maneres diverses, per generar la biodiversitat. Per entendre aquesta biodiversitat, s'analitza el paper relatiu entre la selecció natural, la deriva genètica i el flux gènic en l'origen i la cohesió de les espècies. En general, l'aïllament reproductiu és un producte, més que una causa de l'especiació, la qual cosa permet entendre els patrons no al·lopàtrics, com són els simpàtrics i d'hibridació, en l'origen de les espècies.