Ser mestre, malgrat el franquisme: testimonis etnogràfics d’una pràctica escolar

Resum

L’article que presentem ens acosta a l’arxiu etnogràfic del mestre Andreu Bosch Anglada. A través de la seva localització i anàlisi posterior, hem pogut aproximar-nos a algunes de les pràctiques desenvolupades per aquest docent entre 1939 i 1970 a les escoles d’Alaior i Ciutadella (Menorca, Illes Balears). La nostra hipòtesi parteix de la idea que la pràctica escolar està més mediatitzada per la motivació, formació i experiència pedagògica de cada mestre que no pels condicionants sociopolítics del moment. És precisament a partir dels estudis etnogràfics, elaborats a partir dels materials que reflecteixen la pràctica quotidiana, com més bé podem observar la diferència que hi ha entre la normativa que regula el funcionament de l’escola i el que realment acaba succeint dins les aules. A partir del conjunt documental localitzat intentarem d’aproximar-nos a la pràctica desenvolupada pel mestre Andreu Bosch en temps de la dictadura franquista, fet que també ens permetrà d’il·lustrar el potencial que tenen per a l’estudi històric de l’escola els arxius que els mestres mateixos han confeccionat gràcies a alguns dels testimonis que reflecteixen la seva pràctica diària. Com a conclusions principals de l’estudi assenyalem que, tot i la dificultat per localitzar-los, aquests llegats documentals personals són un testimoni que té un gran valor per conèixer tant les pràctiques docents com alguns dels canvis i continuïtats que tingueren lloc en el dia a dia de l’aula.

Paraules clau: història de l’educació, arxiu etnogràfic, pràctica escolar, franquisme,

Illes Balears, Menorca