Rafael Tasis, corresponsal literari de l'exili Autors/ores Montserrat Bacardí Resum Rafael Tasis (Barcelona, 1906 – París, 1966) fou una peça clau en la configuració del discurs crític sobre la literatura catalana de postguerra. En retornar el 1948 de l'exili de París, s'implicà en la represa cultural i es convertí en enllaç dels catalans de la diàspora. Coŀlaborador assidu de les revistes de l'exili (sobretot, de La Nostra Revista, Pont Blau, Vida Nova i Xaloc), mantingué una ingent correspondència amb els escriptors que s'havien refugiat a Europa o Amèrica. Com a crític literari, defensà la necessitat d'atènyer un públic lector ampli, capaç d'abastar les noves generacions; de contribuir a la «Nova Renaixença» de les lletres catalanes, i d'establir un intercanvi diligent i fecund entre l'expatriació i l'interior. Descàrregues Text complet Publicat 2022-03-01 Número Vol. 44 (2022) Secció Articles Llicència Aquesta obra és subjecta —llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
