Gent nova. La colonització feudal de la Catalunya Nova (segles XII-XIII)

Resum

Aquest article és una síntesi de les recerques que, en els darrers anys, he dedicat a l'estudi dels processos de colonització feudal de la Catalunya Nova entre els segles xii i xiii. El fenomen més visible d'aquests és, sens dubte, l'envergadura dels desplaçaments de famílies que abandonaren les seves llars en les respectives regions d'origen per emigrar vers les regions acabades d'ocupar. Les fonts escrites que genera la conquesta revelen la presència de milers de persones. Cal suposar que la seva visibilitat representa una part no majoritària de les que realment ho van fer. De fet, el fenomen és la resposta i l'alternativa a una de les conseqüències de la conquesta cristiana: el desallotjament de la població indígena dels territoris que fins aleshores havien ocupat durant generacions. Les valls de l'Ebre i el Segre van requerir l'aplicació de complexes estratègies militars Tortosa i Lleida van caure després de sis mesos de setge; i tot i la signatura de capitulacions, en virtut de les quals s'oferia, als vençuts, l'opció de romandre, els indicis mostren una reducció molt significativa dels seus efectius. A més, les restes d'aquesta societat andalusina (mudèjars) es troben molt localitzats en determinats espais per efecte d'una reubicació imposada pels conqueridors. És aquest procés de desallotjament, encara no prou conegut en els seus detalls, però reflectit clarament en el resultat del repartiment entre els conqueridors, allò que obligà a promoure processos de colonització de manera immediata a les operacions militars. Aquí es planteja l'estudi dels itineraris de les migracions, els graus jeràrquics dels seus protagonistes i com es va produir l'assentament de tota aquesta gent. No fou, aquest, un moviment massiu i espontani, com sovint interpreta la historiografia, sinó ordenat i dirigit per especialistes, el resultat del qual va donar lloc a un paisatge agrari adaptat a les necessitats de l'ordre feudal nou instaurat a les regions conquerides.