L'Exili a Catalunya al segle XX

Autors/ores

  • Mercè Morales Montoya

Resum

L'exili és un fenomen atemporal i global que al segle XX adquireix unes proporcions humanes i territorials extraordinàries i esdevé un dels trets distintius del segle. A Catalunya, l'exili polític de la dictadura de Primo de Rivera, sindicalista i nacionalista, va ser minoritari, però representatiu de la via insurreccional armada a la qual varen optar altres grups del moviment obrer i del nacionalisme radical arreu del planeta. Els exilis de la Guerra Civil (1936 i 1939) varen respondre a l'amenaça repressiva d'ambdós bàndols. En conseqüència, va afectar tots els segments socials i totes les filiacions polítiques. L'exili del 1939, el més gran pel volum de persones exiliades, va anunciar el destí de tants altres exiliats de la Segona Guerra Mundial. Per a la majoria dels exiliats catalans a França i el nord d'Àfrica també la República Dominicana significaria viure sota una repressió ferotge de la qual havien intentat fugir pels Pirineus.

Descàrregues

Publicat

2011-06-22

Com citar

Morales Montoya, M. (2011). L’Exili a Catalunya al segle XX. Butlletí De La Societat Catalana d’Estudis Històrics, (20), 169–202. Retrieved from https://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/view/68156.001

Número

Secció

Articles