Visions d’Antígona: l'imperatiu de la transgressió de Sòfocles a Marguerite Yourcenar Autors/ores Montserrat Gallart i Sanfeliu Universitat Autònoma de Barcelona Paraules clau: transgressió, llibertat, pietat, conciència, tirania Resum Antígona, víctima destacada d’una forma molt concreta de violència masculina, se'ns presenta, tant en Sòfocles, com en el cinema grec del segle XX o en el relat breu de Marguerite Yourcenar, com una heroïna ferma i convençuda de la seva raó moral, lliure —davant el poder establert— de donar sepultura al germà condemnat i, per tant, fonamentalment transgressora. És un exemple d’amor total amb desenllaç tràgic, i la seva actuació mostra la solitud del qui estima en solitud. Com altres heroïnes de la tragèdia grega —Electra, Clitemnestra—, assumeix completament el seu destí i refusa de jugar la carta social que li podria haver estat adjudicada. En el cas de l’Antígona de Yourcenar, tot i que manté la seva essència, fa un salt en el temps i s'adapta al segle en què fou escrita. Descàrregues PDF Publicat 2012-11-05 Número Núm. 18 (2012): Desorden y transgresión en el mundo antiguo Secció Miscel·lània Llicència Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
