La Garce et le bas bleu Autors/ores Noël Burch Université Lille III Resum Este artículo examina dos modelos femeninos del cine norteamericano y francés de los años 1930-1945, representados respectivamente por las actrices Katharine Hepburn y Edwige Feuillère. Ambas encarnan a "mujeres fuertes"; la primera en su versión aristocrática, intelectual y profesionalizada (la career woman), y la segunda en su vertiente de mujer fatal y seductora, al margen de la moral imperante. Después de analizar con detalle las películas protagonizadas por ambas actrices en la época mencionada, el autor llega a la conclusión de que el patrón femenino de Hepburn se caracteriza por su rechazo a la sexualidad y su asunción de un rol considerado masculino -del cual sólo el amor verdadero hacia un hombre la rescatará-, mientras que el de Feuillère se define por su libertad sexual respecto a las normas imperantes. En cambio, en las películas francesas no aparecen, ni siquiera en negativo como en las estadounidenses, las mujeres con una profesión. En definitiva, estos dos modelos reflejan los temores masculinos frente al resquebrajamiento del "edificio patriarcal" y frente a la feminidad en general, al tiempo que los exorcizan. Descàrregues PDF Publicat 2011-12-05 Número Núm. 7 (2001): Dones i cinema Secció Dossier Llicència Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).