La dissimilació del jo vs. tu en la poesia de Maria-Mercè Marçal. Anàlisi comparativa entre les sextines de Terra de mai i Sang presa Autors/ores Marta Font Paraules clau: alteritat, desig, erotisme, identitat, Maria-Mercè Marçal Resum La construcció d'un espai propi de la dona dins de la poesia, dita, amorosa, no només implica una ordenació nova del jo i del tu sinó que implica, de forma inexorable, la recreació del llenguatge poètic. Maria-Mercè Marçal usa el símbol del mirall per expressar l'equivalència física dels cossos amants/amats i per extremar la fusió tant física com amorosa que es convertirà en l'acció transformadora i afirmativa de la identitat. La reciprocitat entre el jo poètic i la seva altra es va teixint amb l'ús d'imatges com l'aigua, la sang, la suor, etc., les quals han rebut, tradicionalment, un caràcter abjecte, i Marçal les situa en un primer pla, mostrant la seva expressivitat germinal i pregona. En un segon moment, la separació i la nostàlgia bolquen el poema cap a un jo poètic mutilat, que cerca un cos absent i l'espai de plenitud d'un jo que es troba irreparablement ferit. Hi ha tota una destil·lació d'un món poètic nou, que culmina l'assoliment d'un espai literari femení i lèsbic, creador de nous àmbits per a l'expressió del desig, definitivament conquerits per Marçal i lliurats a la poesia catalana. Descàrregues PDF Publicat 2011-11-28 Número Núm. 16 (2010): Mujeres en Asia Oriental Secció Miscel·lània Llicència Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
