Cuerpo y transgresión. Cindy Sherman y la visión fotográfica de la mutación humana Autors/ores Jesús Adrián Escudero Universitat Autònoma de Barcelona Resum This text focuses on the issue of human mutation within the frame of contemporary feminist aesthetics through the analysis of Cindy Sherman’s photographic series Disastres (1986-1989) and Sex Pictures (1992). This work denounces harshly the gradual de-humanization of industrial society and questions obsolete socially established identity patterns. The theoretical discussion of Sherman’s pieces is based on Judith Butler’s concept of “performativity” and Donna Haraway’s idea of the cyborg. The paper seks a reformulation, within the context of the new technological media used in contemporary artistic practices, of the waning borders between real and virtual bodies of women and men, gays and lesbians, transvestites and transexuals. In other words, the text seeks to explain the deep transformation that affects the very concept of human. Descàrregues PDF Publicat 2010-07-15 Número Núm. 10 (2004): Cuerpos, géneros, tecnologías. Maria-Mercè Marçal Secció Dossier Llicència Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).