Petits depredadors marins

Autors/ores

  • Ramon Massana Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)

Paraules clau:

depredació, diversitat, fagocitosi, flagel·lats heteròtrofs, estramenòpils marins.

Resum

Una de les grans transicions en l’evolució de la vida fou quan un organisme unicel·lular va aprendre a menjar-ne un altre, fet que va permetre l’establiment de les xarxes tròfiques i la formació d’organismes i ecosistemes més complexos. La majoria d’eucariotes unicel·lulars actuals han mantingut la capacitat depredadora ancestral i tenen un gran protagonisme en les xarxes tròfiques marines, on bona part de la producció primària i secundària és microbiana. Els depredadors més petits d’aquests ecosistemes, eucariotes unicel ·lulars sense pigments i amb flagel, són els agents principals de la mortalitat de procariotes marins, són preses per a nivells tròfics superiors i tenen un paper clau en la remineralització de nutrients inorgànics. En aquest treball exposarem què sabem d’aquest grup de depredadors des d’un punt de vista ecològic i evolutiu: qui són, quants n’hi ha i què fan. Aquest component essencial dels sistemes marins comença a estar ben caracteritzat.

Paraules clau: depredació, diversitat, fagocitosi, flagel·lats heteròtrofs, estramenòpils
marins.

Biografia de l'autor/a

Ramon Massana, Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)

 

Descàrregues

Número

Secció

Destacats de recerca