Virus marins: trossets de vida indispensables per al funcionament del planeta

Autors/ores

  • Dolors Vaqué Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)
  • Ana Sotomayor-Garcia Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)
  • Yaiza M. Castillo Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)

Paraules clau:

virus, microorganismes, lisi, lisogènia, nuclis de condensació.

Resum

Els virus marins són les entitats biològiques més abundants que hi ha al mar. En un mil·lilitre (ml) en trobem deu milions i en tot l’oceà 1030. Infecten a tots els éssers vius des de balenes fins a procariotes (bacteris i arqueus). Sent aquests darrers molt abundants (un milió per ml), són els seus hostes preferits. Per tant, la major proporció de virus que hi ha al mar són bacteriòfags (del grec, ‘menjadors de bacteris’) de doble cadena de DNA encara que també se’n troben d’RNA. Tenen un paper cabdal a les xarxes tròfiques microbianes. Quan lisen els seus hostes (per exemple, bacteris i fitoplàncton), el contingut cel·lular ric en matèria orgànica dissolta passa a la columna d’aigua. Part d’aquesta matèria orgànica pot ser aprofitada pels bacteris per créixer i remineralitzada a nutrients inorgànics (N, P, S), que podran ser utilitzats pel fitoplàncton. Per tant, els virus desenvolupen un paper important en el control de l’abundància i diversitat de les comunitats microbianes i en els cicles biogeoquímics a l’oceà. Però no tots els virus són lítics; n’hi ha que s’integren en el genoma de l’hoste i esdevenen pròfags. El pròfag passa a ser un virus temperat i la cèl·lula portadora és el lisogen i pot transmetre’l a moltes generacions (cicle lisogènic), ja que la constitució genètica del bacteri canvia degut als nous gens que aporta el virus. A conseqüència de canvis ambientals i altres factors, el cicle lisogènic pot revertir al cicle lític, i llençar la nova progènie vírica fora amb el contingut cel·lular de l’hoste. Els diferents tipus de cicle d’infecció (lític i lisogènic) fan que els virus marins siguin el reservori més gran de diversitat genètica, ja que transfereixen gens dels hostes infectats a d’altres hostes. Finalment, els virus també tenen un paper important en la regulació del clima, ja que contribueixen a la producció de nuclis de condensació que són la llavor per a la formació de núvols, els quals es consideren elements que intervenen en el refredament del planeta.

Paraules clau: virus, microorganismes, lisi, lisogènia, nuclis de condensació.

Biografia de l'autor/a

Ana Sotomayor-Garcia, Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC)

Dolors Vaqué, Ana Sotomayor-Garcia i Yaiza M. Castillo

Descàrregues

Número

Secció

Destacats de recerca