Faust i Prometeu: notes per a la construcció d’una ètica sobre el clonatge humà Autors/ores Francisco Montero Delgado Hospital Universitari Vall d’Hebron, Laboratoris Clínics HUVH Paraules clau: ètica del clonatge, estatut ontològic de l’embrió, comitè d’ètica reproductiva, ectogènesi, maternitat subrogada. Resum Tant el clonatge terapèutic com el reproductiu generen en el si de la ciutadania i de la comunitat científica un debat polaritzat. Cal abundar en la idea que el clonatge produeix una còpia genètica, no una «fotocòpia» idèntica del subjecte, atès que la còpia d’una persona no és, per raons òbvies, el mateix individu. Tampoc no es pot clonar la voluntat de llibertat, ni la consciència personal construïda amb experiències íntimes i intransferibles que ofereixen com a resultat identitats clarament diferents. Actualment, els mites de Faust i Prometeu s’estan fent una realitat i això produeix en els éssers humans un vertigen existencial de magnituds no observades fins al present. Malgrat la prohibició, i davant el que sembla un fet ineludible com és el fet que el clonatge reproductiu humà serà una realitat més aviat o més tard, hauríem de començar a reformular estàndards per poder prendre decisions moralment defensables al voltant d’aquesta nova possibilitat científica. Els éssers humans des de sempre hem intervingut en la naturalesa amb les nostres eines i tecnologies, amb la nostra techné. També hem inventat instruments conceptuals o inteŀlectuals amb l’objectiu principal de sobreviure mitjançant l’adaptació de la realitat a les nostres necessitats vitals. La creació de comitès d’ètica reproductiva podria representar una potent eina deliberativa i reguladora pel que fa a l’abordatge del clonatge reproductiu humà, analitzant amb rigor, i cas per cas, cadascuna de les soŀlicituds per posar l’ètica al servei de la genètica. El temor real que determinades ments narcisistes puguin fer un mal ús del clonatge per satisfer raons fosques de les seves personalitats malaltisses d’egocentrisme o per complaure’s en el seu domini sobre la resta d’individus haurà de presidir la presa de decisions. Un altre problema important dins d’aquest context és que el clonatge humà reproductiu haurà d’alterar necessàriament la relació bàsica entre la persona clonada i el seu «pare» (o «mare») antecessor genètic. Això deixa en l’aire un seguit de preguntes sobre els models tradicionals de paternitat i de família. Què voldrà dir ser pare o mare? Què haurem de considerar com a família? Quin serà el propòsit de tenir fills?Paraules clau: ètica del clonatge, estatut ontològic de l’embrió, comitè d’ètica reproductiva, ectogènesi, maternitat subrogada. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Biografia de l'autor/a Francisco Montero Delgado, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Laboratoris Clínics HUVH Descàrregues PDF Número Vol. 67 (2016) Secció Destacats de recerca Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. En el moment de lliurar els articles a Treballs de la Societat Catalana de Biologia per sol·licitar-ne la publicació, els autors accepten els termes següents: — Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Biologia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública (incloent-hi la comunicació a través de les xarxes socials) i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Treballs de la Societat Catalana de Biologia, en qualsevol forma i suport, i per qualsevol mitjà, incloses les plataformes digitals. El Comitè Editorial es reserva els drets d’acceptar o de refusar els treballs presentats i, igualment, es reserva el dret de fer qualsevol modificació editorial que consideri convenient. De ser acceptada pels autors, aquests hauran de lliurar l’article amb els canvis suggerits. — Els autors responen davant la Societat Catalana de Biologia de l’autoria i l’originalitat dels articles presentats. És a dir, els autors garanteixen que els articles lliurats no contenen fragments d’obres d’altres autors, ni fragments de treballs propis publicats anteriorment; que el contingut dels articles és inèdit, i que no s’infringeixen els drets d’autor de tercers. Els autors accepten aquesta responsabilitat i s’obliguen a deixar indemne la Societat Catalana de Biologia de qualsevol dany i perjudici originats per l’incompliment de la seva obligació. Així mateix, han de deixar constància en els articles que enviïn a la revista de les responsabilitats derivades del contingut dels articles. — És responsabilitat dels autors obtenir els permisos per a la reproducció sense restriccions de tot el material gràfic inclòs en els articles, així com garantir que les imatges i els vídeos, etc., han estat realitzats amb el consentiment de les persones que hi apareixen, i que el material que pertany a tercers està clarament identificat i reconegut dins del text. Així mateix, els autors han d’entregar els consentiments i les autoritzacions corresponents a la Societat Catalana de Biologia en lliurar els articles. — La Societat Catalana de Biologia està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors. En tot cas, es compromet a publicar les correccions, els aclariments, les retraccions i les disculpes si escau. — Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. — La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
