Faust i Prometeu: notes per a la construcció d’una ètica sobre el clonatge humà

Resum

Tant el clonatge terapèutic com el reproductiu generen en el si de la ciutadania i de la comunitat científica un debat polaritzat. Cal abundar en la idea que el clonatge produeix una còpia genètica, no una «fotocòpia» idèntica del subjecte, atès que la còpia d’una persona no és, per raons òbvies, el mateix individu. Tampoc no es pot clonar la voluntat de llibertat, ni la consciència personal construïda amb experiències íntimes i intransferibles que ofereixen com a resultat identitats clarament diferents. Actualment, els mites de Faust i Prometeu s’estan fent una realitat i això produeix en els éssers humans un vertigen existencial de magnituds no observades fins al present. Malgrat la prohibició, i davant el que sembla un fet ineludible com és el fet que el clonatge reproductiu humà serà una realitat més aviat o més tard, hauríem de començar a reformular estàndards per poder prendre decisions moralment defensables al voltant d’aquesta nova possibilitat científica. Els éssers humans des de sempre hem intervingut en la naturalesa amb les nostres eines i tecnologies, amb la nostra techné. També hem inventat instruments conceptuals o inteŀlectuals amb l’objectiu principal de sobreviure mitjançant l’adaptació de la realitat a les nostres necessitats vitals. La creació de comitès d’ètica reproductiva podria representar una potent eina deliberativa i reguladora pel que fa a l’abordatge del clonatge reproductiu humà, analitzant amb rigor, i cas per cas, cadascuna de les soŀlicituds per posar l’ètica al servei de la genètica. El temor real que determinades ments narcisistes puguin fer un mal ús del clonatge per satisfer raons fosques de les seves personalitats malaltisses d’egocentrisme o per complaure’s en el seu domini sobre la resta d’individus haurà de presidir la presa de decisions. Un altre problema important dins d’aquest context és que el clonatge humà reproductiu haurà d’alterar necessàriament la relació bàsica entre la persona clonada i el seu «pare» (o «mare») antecessor genètic. Això deixa en l’aire un seguit de preguntes sobre els models tradicionals de paternitat i de família. Què voldrà dir ser pare o mare? Què haurem de considerar com a família? Quin serà el propòsit de tenir fills?

Paraules clau: ètica del clonatge, estatut ontològic de l’embrió, comitè d’ètica reproductiva, ectogènesi, maternitat subrogada.