Minisermons per sobreviure en terra hostil

Resum

En els darrers anys, molts docents de l’àmbit universitari, estimulats per esdeveniments com el projecte Bolonya o la situació de confinament a causa de la pandèmia, han emprès innovacions docents cap a un aprenentatge més actiu, més centrat en el desenvolupament de competències i amb una avaluació formativa més continuada, tal com es reclama a la institució universitària des de fa temps. Aquests esforços, però, es troben sovint amb les dificultats d’un escenari que havia d’haver canviat per facilitar aquests esforços i no ho ha fet. Els plans d’estudi nous continuen sent com els d’abans (assignatures petites monotemàtiques), les normatives d’avaluació segueixen centrant l’atenció gairebé exclusivament en com cal posar les qualificacions (l’avaluació sumativa) i els sistemes d’avaluació de la qualitat de la docència continuen enfocats a verificar que els docents expliquem bé la lliçó. Tampoc no ha canviat la mentalitat de molts docents que miren amb recel les innovacions que duen a terme companys del voltant. No és infreqüent el cas de docents que són interpel·lats perquè donin explicacions de les seves innovacions per companys que no sempre tenen un interès autèntic per escoltar les respostes, cosa que pot fer que el camí sigui encara més llarg i desgastant. Per a aquestes situacions convé tenir a mà un bon minisermó que ens ajudi a escapar-ne dignament, sense perdre-hi gaire temps, i, si és possible, deixant una mica desorientat el nostre interlocutor. En aquest article es proposen alguns minisermons amb aquest objectiu. Si bé és cert que l’article es dirigeix (i l’interpel·la) al professorat universitari, podria ser també d’interès per a professorat d’altres nivells formatius.