Fotodegradació de metilmercuri en llacs i aiguamolls

Autors/ores

  • Cristal Fernández-Gómez Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDÆA-CSIC). Departament de Química Ambiental
  • Josep M. Bayona Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDÆA-CSIC). Departament de Química Ambiental
  • Sergi Díez Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDÆA-CSIC). Departament de Química Ambiental

Paraules clau:

Metilmercuri, fotodegradació, radiació solar, matèria orgànica dissolta, llacs, aiguamolls.

Resum

El metilmercuri (MeHg) és un contaminant perillós, atesa la seva demostrada neurotoxicitat, i és actualment motiu d’una gran preocupació ambiental en sistemes aquàtics de tot el món. La degradació del MeHg en l’aigua és un procés crucial en el cicle biogeoquímic del mercuri, però avui dia no tots els mecanismes implicats es coneixen en profunditat. Encara que s’ha observat desmetilació microbiana tant en sediments com a la columna d’aigua, generalment es considera que la fotodegradació és la via d’eliminació de MeHg dominant en aigües continentals exposades a la llum solar. En el present article, repassarem les troballes més importants en aquest àmbit i discutirem els diferents factors que afecten la fotodegradació de MeHg en llacs i aiguamolls.

Paraules clau: Metilmercuri, fotodegradació, radiació solar, matèria orgànica dissolta, llacs, aiguamolls.

Descàrregues

Número

Secció

Articles