Fertilització dels oceans i clima

Autors/ores

  • Antoni Rosell Melé Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) / Universitat Autònoma de Barcelona
  • Alfredo Martínez Garcia ETH Zürich

Paraules clau:

Diòxid de carboni, ferro, fertilització, clima, oceans, nutrients, mitigació.

Resum

La fertilització artificial dels oceans amb ferro ha estat proposada com una opció més per mitigar els efectes de l’escalfament global antropogènic. El que es pretendria és estimular els oceans com a principal embornal de CO2 al planeta en escales de desenes a centenars d’anys. Estudis paleoclimàtics i de fertilització in situ des de vaixells, de fet, mostren que l’entrada
de ferro en zones on la productivitat primària del fitoplàncton està limitada per aquest nutrient pot incrementar, a vegades,
l’exportació de carboni i disminuir la pressió parcial de CO2 a les aigües superficials de l’oceà i, alhora, el CO2 atmosfèric. Cal tenir en compte, però, que el procés de fertilització artificial no sempre aconsegueix segrestar carboni a l’oceà profund i pot
donar lloc a nombrosos efectes secundaris l’abast dels quals és desconegut. Aquests inclouen l’eutrofització i l’increment de zones anòxiques, canvis en el pH i en la distribució natural global dels nutrients, canvis en l’estructura i composició dels
ecosistemes i la generació de gasos amb influència en el clima. Tot plegat fa que, a la comunitat científica, la fertilització artificial dels oceans amb ferro per treure CO2 de l’atmosfera es vegi com una opció amb poc potencial, ateses les incerteses científiques i els possibles costos ambientals i econòmics inacceptables.

Paraules clau: Diòxid de carboni, ferro, fertilització, clima, oceans, nutrients, mitigació.

Descàrregues

Número

Núm. 11 (2012)

Secció

Articles

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista de la Societat Catalana de Química per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Química (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de la Societat Catalana de Química.
  2. Els autors responen davant la Societat Catalana de Química, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat Catalana de Química, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. Revista de la Societat Catalana de Química no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.