Fertilització dels oceans i clima

Autors/ores

  • Antoni Rosell Melé Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) / Universitat Autònoma de Barcelona
  • Alfredo Martínez Garcia ETH Zürich

Paraules clau:

Diòxid de carboni, ferro, fertilització, clima, oceans, nutrients, mitigació.

Resum

La fertilització artificial dels oceans amb ferro ha estat proposada com una opció més per mitigar els efectes de l’escalfament global antropogènic. El que es pretendria és estimular els oceans com a principal embornal de CO2 al planeta en escales de desenes a centenars d’anys. Estudis paleoclimàtics i de fertilització in situ des de vaixells, de fet, mostren que l’entrada
de ferro en zones on la productivitat primària del fitoplàncton està limitada per aquest nutrient pot incrementar, a vegades,
l’exportació de carboni i disminuir la pressió parcial de CO2 a les aigües superficials de l’oceà i, alhora, el CO2 atmosfèric. Cal tenir en compte, però, que el procés de fertilització artificial no sempre aconsegueix segrestar carboni a l’oceà profund i pot
donar lloc a nombrosos efectes secundaris l’abast dels quals és desconegut. Aquests inclouen l’eutrofització i l’increment de zones anòxiques, canvis en el pH i en la distribució natural global dels nutrients, canvis en l’estructura i composició dels
ecosistemes i la generació de gasos amb influència en el clima. Tot plegat fa que, a la comunitat científica, la fertilització artificial dels oceans amb ferro per treure CO2 de l’atmosfera es vegi com una opció amb poc potencial, ateses les incerteses científiques i els possibles costos ambientals i econòmics inacceptables.

Paraules clau: Diòxid de carboni, ferro, fertilització, clima, oceans, nutrients, mitigació.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Número

Secció

Articles