Interacció entre filtres solars (DOI: 10.2436/20.2003.01.32)

Autors/ores

  • Mireia Marín Universitat Politècnica de València–CSIC. Institut de Tecnologia Química
  • Virginie Lhiaubet-Vallet Universitat Politècnica de València–CSIC. Institut de Tecnologia Química
  • Òscar Jiménez ISDIN, SA. Dermopharmaceutical Discovery Unit, Barcelona
  • Olga Gorchs ISDIN, SA. Dermopharmaceutical Discovery Unit, Barcelona
  • Carles Trullas ISDIN, SA. Dermopharmaceutical Discovery Unit, Barcelona
  • Miguel Ángel Miranda Universitat Politècnica de València–CSIC. Institut de Tecnologia Química

Paraules clau:

Fotòlisi de Flaix Làser, Filtres UV, Avobenzona, Oxigen singlet, Estat excitat triplet, fotostabilitat.

Resum

Els protectors solars s’utilitzen per protegir la pell de la radiació solar ultraviolada (UV), particularment de l’UVA i UVB. Una característica important que hauria de tenir un filtre solar és la fotoestabilitat. És a dir, després d’irradiar un filtre UVA o UVB aquest hauria de romandre invariable. Tanmateix, molts filtres presenten certa reactivitat. Un conegut exemple és el del tert-butilmetoxidibenzoilmetà (BM-DBM, també conegut com avobenzona) que, malgrat la seua fotolabilitat, és un filtre UVA utilitzat habitualment. En la formulació de molts protectors solars s’utilitzen almenys dos filtres per tal de cobrir tot l’espectre UV. Això pot donar lloc bé a un efecte sinergètic que afavoreix la fotoestabilització dels filtres, o bé a una acceleració de la descomposició d’aquestos. La millora de l’estabilitat dels filtres solars UV rau en el fet d’entendre les propietats fotoquímiques i fotofísiques d’aquestes combinacions de filtres. Tot i això, fins ara no existia una metodologia generalment acceptada per tal d’estudiar de manera sistemàtica els efectes d’aquestes combinacions. En aquest treball s’ha centrat l’atenció en l’estudi de les interaccions de l’avobenzona combinada amb sis filtres UV
comercials. A partir d’aquests compostos s’ha dissenyat una
estratègia per tal d’investigar la fotoestabilitat dels protectors
solars d’una manera més sistemàtica, tenint en compte els
diferents processos que poden donar-se considerant aquestes
combinacions.

Paraules clau: Fotòlisi de Flaix Làser, Filtres UV, Avobenzona, Oxigen singlet, Estat excitat triplet, fotostabilitat.

Descàrregues

Biografies de l'autor/a

Mireia Marín, Universitat Politècnica de València–CSIC. Institut de Tecnologia Química

M. Marín va nàixer a València. Estudià Química a l’Institut Químic de Sarrià (Barcelona) on es llicencià el 2005. Féu el Treball Final de Carrera en l’àmbit dels sensors fotoquímics amb el Professor Santi Nonell a l’Institut Químic de Sarrià i obtingué el títol d’Enginyera Química d’aquesta universitat l’any 2007. Seguidament començà a fer la tesi doctoral (que està finalitzant actualment) en l’àmbit dels fotobiocatalitzadors a l’Institut de Tecnologia Química (UPV-CSIC) amb
una beca JAE-Predoc i sota la direcció del Professor Miguel A. Miranda i la Dra. Virginie Lhiaubet-Vallet. Durant l’any 2010 va realitzar una estància predoctoral al Departament de Química i Farmàcia de la
Universitat d’Erlangen-Nürnberg (Alemanya) amb el grup del Professor Dirk M. Guldi. El Febrer de 2010 va obtenir el Premi a la millor presentació del Simposi “Medi Ambient i Qualitat de Vida” otorgat per la
Societat Catalana de Química en la “VI Trobada de Joves Investigadors dels Països Catalans”.

Miguel Ángel Miranda, Universitat Politècnica de València–CSIC. Institut de Tecnologia Química

M. A. Miranda és Professor de Química Orgànica a la Universitat Politècnica de València i Director de l’Institut de Tecnologia Química (UPV-CSIC). Estudià Química a la Universitat de València i obtingué el doctorat a la Universitat Autònoma de Madrid el 1978, treballant al
Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). Féu dos estàncies
post-doctorals a la Universitat de Saarland i a la Universitat de Würzburg (Alemanya). Fou Professor Associat a la Universitat de València i al 1990 acceptà el càrrec que té a l’actualitat. Els seus temes de recerca principal estan centrats sobretot en la fotoquímica i la fotobiologia. El Professor Miguel A. Miranda ha rebut el premi Honda-Fujishima de la Societat Japonesa de Fotoquímica (2007), el premi Janssen-Cilag de Química Orgànica de la Real Societat Espanyola de Química (2008) i el Premi en Memòria de Theodor Förster de la Societat Alemanya de Química i la Societat Bunsen de Físico-Química (2010). Durant els anys
2009 a 2011 fou president de la Societat Europea de Fotobiologia.

Descàrregues

Publicat

2011-12-27

Número

Núm. 10 (2011)

Secció

Articles

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista de la Societat Catalana de Química per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:

  1. Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Química (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de la Societat Catalana de Química.
  2. Els autors responen davant la Societat Catalana de Química, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat Catalana de Química, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. Revista de la Societat Catalana de Química no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.