Influència del guany de pes gestacional en els increments de concentracions de compostos organohalogenats els primers anys de vida dels infants Autors/ores Joan O. Grimalt Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) Paraules clau: Transferència materna de contaminants orgànics, nounats, lactància materna, guany de pes gestacional, compostos organohalogenats. Resum Les característiques maternes i els canvis fisiològics durant la gestació, com ara el guany de pes gestacional (GPG), poden tenir una influència en la càrrega global de compostos organohalogenats en els nounats. Hem observat que les concentracions neonatals d’aquests compostos estaven associades inversament amb el GPG després de l’ajustament per edat, l’índex de massa corporal abans de l’embaràs, el nivell educatiu i el consum de peix. De mitjana, els nounats de dones amb un GPG recomanat per l’Institut de Medicina dels Estats Units (IOM) o superior tenien concentracions més baixes d’aquests contaminants que els nounats de mares amb un GPG massa baix. Addicionalment, hem observat que un GPG insuficient també incrementa la transferència de contaminants als nadons durant la lactància materna, fet que amplia considerablement Biografia de l'autor/a Joan O. Grimalt, Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) Joan O. Grimalt, nat a Palma (Mallorca, 1956), és enginyer químic per l’Institut Químic de Sarrià (1978), llicenciat en ciències químiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB, 1979) i doctor en ciències químiques per la UAB (1983). És professor d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) des del 1992 i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2013. Com a geoquímic orgànic ambiental s’ha dedicat a l’estudi dels compostos orgànics naturals i antropogènics com a indicadors del canvi climàtic i de l’estat de salut dels ecosistemes i organismes (inclosos els humans). Ha estat director de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC, 2008-2018) i del Centre d’Investigació i Desenvolupament (CID-CSIC, 2012-2018). Ha publicat més de set-cents articles científics citats més de vint-i-vuit mil vegades. Ha dirigit cinquanta-tres tesis doctorals i va rebre el Premi Rei Jaume I de la Preservació del Medi Ambient (Generalitat Valenciana) l’any 2005 i el de l’Excel·lència Científica de la Societat Catalana de Química el 2022. Descàrregues PDF Número Núm. 21 (2022) Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista de la Societat Catalana de Química per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Química (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de la Societat Catalana de Química.Els autors responen davant la Societat Catalana de Química, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Química, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Revista de la Societat Catalana de Química no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
