Consum i destí dels fàrmacs citostàtics al medi aquàtic Autors/ores Helena Franquet-Griell Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC). Departament de Química Ambiental Francesc Ventura Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC). Departament de Química Ambiental Sílvia Lacorte Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC). Departament de Química Ambiental Paraules clau: Fàrmacs, citostàtics, PEC, EDAR, riu. Resum Els citostàtics utilitzats per al tractament del càncer tenen un consum anual a Catalunya d’unes 5 tones. A causa de la seva baixa biodegradabilitat, molts no s’eliminen a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) i arriben al medi aquàtic. L’objectiu d’aquest estudi és calcular les concentracions previstes (predicted environmental concentrations, PEC) per donar prioritat als citostàtics sobre la base del seu consum, excreció i degradabilitat, i segons aquesta predicció, avaluar-ne la presència al medi aquàtic. En aigües residuals, els nivells detectats han estat entre 16 i 2 539 ng · L−1, mentre que al riu Besòs s’han detectat entre 0,5 i 656 ng · L−1. L’àcid micofenòlic és el fàrmac amb una PEC més elevada i ha estat el que s’ha detectat a concentracions més altes tant a l’EDAR com al riu.Paraules clau: Fàrmacs, citostàtics, PEC, EDAR, riu. Descàrregues PDF Número Núm. 15 (2016) Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la Revista de la Societat Catalana de Química per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Química (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de la Societat Catalana de Química.Els autors responen davant la Societat Catalana de Química, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Química, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Revista de la Societat Catalana de Química no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
