Consum i destí dels fàrmacs citostàtics al medi aquàtic

Autors/ores

  • Helena Franquet-Griell Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC). Departament de Química Ambiental
  • Francesc Ventura Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC). Departament de Química Ambiental
  • Sílvia Lacorte Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC). Departament de Química Ambiental

Paraules clau:

Fàrmacs, citostàtics, PEC, EDAR, riu.

Resum

Els citostàtics utilitzats per al tractament del càncer tenen un consum anual a Catalunya d’unes 5 tones. A causa de la seva baixa biodegradabilitat, molts no s’eliminen a les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) i arriben al medi aquàtic. L’objectiu d’aquest estudi és calcular les concentracions previstes (predicted environmental concentrations, PEC) per donar prioritat als citostàtics sobre la base del seu consum, excreció i degradabilitat, i segons aquesta predicció, avaluar-ne la presència al medi aquàtic. En aigües residuals, els nivells detectats han estat entre 16 i 2 539 ng · L−1, mentre que al riu Besòs s’han detectat entre 0,5 i 656 ng · L−1. L’àcid micofenòlic és el fàrmac amb una PEC més elevada i ha estat el que s’ha detectat a concentracions més altes tant a l’EDAR com al riu.

Paraules clau: Fàrmacs, citostàtics, PEC, EDAR, riu.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Número

Secció

Articles