La llista dels tinents de rei de Catalunya (1708-1808) La lista de los tenientes de rey de Cataluña (1708-1808) Autores/as Rafael Cerro i Nargánez DOI: 10.2436/20.3004.01.143 Palabras clave: tenientes de rey, militares, Borbones, Cataluña, Gaceta de Madrid, siglo XVIII. Resumen Los tenientes de rey fueron unos de los militares clave en la España de los Borbones. Eran nombrados por el rey a través de la Secretaría de Estado del Despacho de Guerra. Durante el siglo XVIII no hubo territorio español con más tenientes de rey que la Corona de Aragón. La militarización impuesta por Felipe V, después de concluir la Guerra de Sucesión, justificó su presencia en todo el territorio. Sin embargo, fue en Cataluña donde esta figura adquirió su máxima relevancia numérica, sobre todo en plazas de armas, donde los gobiernos militares y políticos (corregimientos) estaban unidos al empleo de corregidor. Estos fueron los casos de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona y Tortosa. En 1802 se creó el nuevo corregimiento miliar de Figueres, con su teniente de rey, pero fue el gobernador militar y político quien dirigió la plaza desde la imponente fortaleza de San Fernando, de Figueres. Las plazas estratégicas de La Seu d’Urgell, Castellciutat y Roses también fueron dotadas con este singular oficial, así como la poderosa Ciudadela de Barcelona. El teniente de rey, junto a su superior inmediato —el gobernador militar y político (corregidor)— y el sargento mayor, constituyeron la jerarquía castrense de los estados mayores de las plazas de armas, fortalezas y ciudadelas catalanas. Este fue el legado perdurable de la presencia militar borbónica en Cataluña a lo largo de todo el siglo XVIII. Descargas Los datos de descargas todavía no están disponibles. Descargas PDF (Català) Publicado 2024-03-14 Número Vol. 21 (2022) Sección Articles Licencia La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors i autores. Els autors/es en el moment de lliurar els articles a la Revista de Dret Històric Català per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents: Cedeixen a la Societat Catalana d'Estudis Jurídics (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de Dret Històric Català. Responen davant la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats. És responsabilitat dels autors/es l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles. La Societat Catalana d'Estudis Jurídics, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors/es. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors/es dels articles publicats.
