La llista dels tinents de rei de Catalunya (1708-1808) La lista de los tenientes de rey de Cataluña (1708-1808) Autors/ores Rafael Cerro i Nargánez DOI: 10.2436/20.3004.01.143 Paraules clau: tinents de rei, militars, Borbó, Catalunya, Gaceta de Madrid, segle XVIII. Resum Els tinents de rei foren uns dels militars clau a l’Espanya dels Borbó. Eren nomenats pel rei a través de la Secretaria d’Estat del Despatx de Guerra. Durant el segle XVIII no hi va haver territori espanyol amb més tinents de rei que la Corona d’Aragó. La militarització imposada per Felip V, després de concloure la Guerra de Successió, justificà la seva presència en tot el territori. Tanmateix, fou a Catalunya on aquesta figura adquirí la seva màxima rellevància numèrica, sobretot en places d’armes, on els governs militars i polítics (corregiments) estaven units al càrrec de corregidor. Aquests foren els casos de Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona i Tortosa. El 1802 es va crear el nou corregiment militar de Figueres, amb el seu tinent de rei, però fou el governador militar i polític qui comandà la plaça des de la imponent fortalesa de Sant Ferran, de Figueres. Les places estratègiques de la Seu d’Urgell, Castellciutat i Roses també foren dotades amb aquest singular oficial, així com la poderosa Ciutadella de Barcelona. El tinent de rei, juntament amb el seu superior immediat —el governador militar i polític (corregidor)— i el sergent major, constituïren la jerarquia castrense dels estats majors de les places d’armes, fortaleses i ciutadelles catalanes. Aquest fou el llegat perdurable de la presència militar borbònica a Catalunya al llarg de tot el segle XVIII. Descàrregues Les dades de descàrrega encara no estan disponibles. Descàrregues PDF Publicat 2024-03-14 Número Vol. 21 (2022) Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors i autores. Els autors/es en el moment de lliurar els articles a la Revista de Dret Històric Català per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents: Cedeixen a la Societat Catalana d'Estudis Jurídics (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la Revista de Dret Històric Català. Responen davant la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats. És responsabilitat dels autors/es l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles. La Societat Catalana d'Estudis Jurídics, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors/es. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada. La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors/es dels articles publicats.